L'EQUILIBRI MUSCULAR

El sistema muscular representa aproximadament un 40 o un 45% del pes del cos. El músculs són òrgans que tenen la capacitat de contraure's i de disminuir la seva longitud com a resposta a un estímul. A més, representen la part activa de l'aparell locomotor i que funcionin bé assegura la dinàmica i l'estàtica del cos

Gràcies al músculs no només s'efectuen els diferents moviments de l'esquelet (dinàmica), sinó que es mantenen unides les peces esquelètiques que en determinen la posició o postura (estàtica).

Inicialment, els podem dividir en dos grans grups: els músculs voluntaris i els llisos o viscerals.

Els primers, que també s'anomenen estriats, es contrauen sota la influència de la voluntat i són els que mouen l'esquelet. Són, d'alguna manera, els òrgans actius de l'aparell locomotor.

En canvi, en els llisos o viscerals, la seva contracció i relaxació són involuntàries i són els que es troben en l'aparell respiratori, digestiu, circulatori, reproductor i renal.

Un apartat a banda mereix el múscul cardíac, ja que, malgrat que estructuralment sigui estriat, es comporta com un visceral, és a dir, de contracció involuntària.

De classificacions n'hi ha moltes més: segons la forma, per la direcció de les fibres, per la funció, per on es localitzen… Una de les més importants, però, és la que els classifica segons la funció. Així doncs, parlem de fàsics i de tònics.

Músculs fàsics i tònics

Els fàsics són els encarregats del moviment, és a dir, estan al servei dels gestos de la vida corrent. Són ràpids i obeeixen la nostra voluntat intervenint només quan ho desitgem. Però també són fatigables i la seva patologia (és a dir, quan es posen malalts) és la debilitat. El tractament en aquest cas és la recuperació de la força.

En canvi, la musculatura tònica és reflexa i la seva activitat escapa totalment a la nostra consciència. És lenta i la seva funció principal és el control de la postura. La seva patologia n'és l'escurçament i la retracció.

L'equilibri dels músculs

Els moviments articulars, perquè siguin del tot eficaços, requereixen que tots els músculs que governen una articulació treballin coordinadament i amb situació d'equilibri de forces. I, per aconseguir-ho, els músculs han de créixer i actuar en equilibri. En aquest sentit, i com a exemple, si en l'edat infantil s'estableixen desequilibris musculars, és possible que en l'edat adulta els moviments i les postures siguin poc harmòniques.

Marcel Bienfait, metge osteòpata, afirma que "les tensions retràctils són també responsables d'una gran majoria dels nostres dolors, no dels violents, que sempre són fàcils d'etiquetar, sinó dels petits dolors permanents o semipermanents que ens fan la vida impossible". L'explicació sobre la causa d'aquests dolors la dóna el mateix Bienfait: "El conjunt dels nostres músculs i els seus mitjans d'unió -que són els lligaments, els tendons, l'aponeurosi, les fàscies- són un immens receptor sensitiu. Aglutinen milers de tensoreceptors que reaccionen a la menor tensió i permeten aquesta gran funció sensitiva: la propiorecepció" (la percepció del cos i de les seves parts, de les percepcions musculars i dels moviments). I conclou dient que "les retraccions i escurçaments que transmeten tensió a distància a tot el sistema fibrós hiperactiven aquests tensoreceptors i fan que ràpidament siguin dolorosos."

Com tractar els músculs tònics

Per evitar possibles patologies és important un bon equilibri estructural. Per aconseguir-ho, cal tenir presents dues coses: que els músculs s'han d'exercitar en tota la seva amplitud de moviment i que la força exercida pels músculs antagònics (oposats) ha de ser equivalent.

La presència de músculs hipertònics i dèbils o un treball inadequat de la força, on uns músculs tinguin més protagonisme que d'altres, són causa de desequilibri muscular. I també ho pot ser un entrenament de la força mal planificat i que no consideri exercicis de flexibilitat, perquè pot ocasionar efectes negatius sobre la flexibilitat per motius mecànics, com la major resistència a l'estirament per part del múscul exercitat per un augment de tonicitat i volum.

Davant d'aquesta situació de desequilibri muscular, s'haurà de plantejar una exercitació que tingui com a finalitat l'allargament de la musculatura afectada i la tonificació de la debilitada. El tractament anirà encaminat a evitar-ne l'escurçament o la retracció mitjançant estiraments passius, estiraments miotensius o massatges.

Músculs posturals o tònics (Amb tendència a la hiperactivitat):

• Tríceps sural 
• Isquiotibials 
• Adductors 
• Recte anterior de la cuixa 
• Tensor de la fascia lata 
• Psoas 
• Erector espinós 
• Quadrat lumbar 
• Pectoral
• Trapezi superior
• Esternocleidomastoidè
• Suboccipital 
• Mastegadors

Músculs fàsics (Amb tendència a la hipoactivitat):

• Tibial anterior
• Gluti major
• Gluti mitjà
• Recte major de l'abdomen
• Trapezi inferior/mitjà
• Escalè/llarg del coll
• Deltoide
• Digàstric

FONT: Manual de Rehabilitación de la Columna Vertebral, de Craig Liebenson. Editorial Paidotribo